Seu Actual

IMG_2390

En 1974, en la primera quinzena de juny una representació de cada una de les “filaes” acompanyades de la Unió Musical assistiren a Planes ” a la entrega del primer premio de embellecimiento de pueblos que se le había concedido a esta población ” (155). També, es participа en la desfilada que s’organitzava anualment en la celebració de les Fogueres de sant Joan, en aquesta ocasió en companyia de les dames de les festes, i en la de les Falles de València amb la filа Maseros. Eixe mateix any, s’intervingué en la desfilada de cloenda del I Congrés de Moros i Cristians efectuat a Villena tocant amb la filа Realistes i la filа Contrabandistes.

Durant aquesta etapa d’esplendor, la banda ja comptava amb seixanta-cinc membres. Cal recordar que la década dels setanta s’havia iniciat amb només una quarantena de músics… La dignitat i respecte aconseguits requeria, exigia majors ambicions per part de la Unió Musical i aleshores, s’acordа comprar un local que fos més gran que permetera acollir altres activitats musicals. Després de distintes gestions efectuades pel President de l’entitat, Juan Garcia, parlant amb els propietaris d’alguns solars, la casa dels Bono i el local del “Potet”, finalment, en 1974 es vengué la casa i el local del barri Papa Joan XXIII per un milió de pessetes i s’adquirí per 2.250.000 ptes. un edifici de tres plantes i un ampli hort situat al carrer Carme, núm. 2, ja que aquest reutotes les condicions que es necessitaven i que, a hores d’ara, continua sent la Seu Social. El tradicional concert de Santa Cecнlia de 1974 serví com a targeta de presentació del nou local on la banda ” obsequió a nuestras autoridades e invitados a un vino de honor ” (156).

Per tal de començar, es pensava invertir “la suma de 4 a 5 millones de pesetas, esto aparte de lo que ha costado la adquisición del inmueble ” (158). Un projecte ambiciós com veiem i que al llarg dels anys aniria fent-se realitat. La necessitat de rehabilitar la seu social de l’entitat donat el lamentable estat en qué es trobava l’edifici, que tenia una antiguitat de més d’un centenar d’anys, era un desig que es plantejava al si de les reunions de la Junta Directiva des de finals de l’estiu de 1995 (181), com hem indicat més amunt.

A més, es temia alguns possibles despreniments de la faзana, amb el consegüent perill per als vianants. En un primer moment, l’arquitecte murer José Gozálbez Esteve s’oferí per a realitzar el projecte inicial de la rehabilitació de la façana i coberta i redactа la corresponent “memòria valorada” –document imprescindible per a demanar una subvenció oficial-, tot i que posteriorment, davant de l’existència al si de la banda d’un membre que era arquitecte, Silvana Jordà Richart (en companyia de Marta Folch Grau que treballen totes dues al mateix gabinet), se li adjudicа a aquesta l’elaboració final de tot el projecte.

Aquest es presentа als organismes oficials competents, que any rere any ajornaven la seua aprovació fins que, finalment, en 1999 el CEDER (Centre de Desenrotllament Rural) amb seu a la vila Comtal de Cocentaina concedí una subvenció de 17 milions de pessetes dels fons europeus per a restaurar la façana i renovar la teulada, mentre que eixe mateix any la Generalitat Valenciana aportа 35 milions per a la remodelació i condicionament de la part interior de l’edifici amb calefacció i ascensor inclosos.

Però el cost total de l’obra pujava al voltant dels 80 milions, per la qual cosa s’hagué de fer un prèstec per una quantitat superior, en concret d’uns seixanta-dos milions pagaders en 25 anys, que permetrа, per un costat cobrir la resta del projecte; per altre, dur-lo endavant donat la tardança en rebre les subvencions oficials; i finalment, per recolzar-lo en el cas, molt probable, de qué les previsions quedaren superades…

L’envergadura de la mampresa provocа les normals inquietuds en un sector dels músics que arribaren a l’extrem de rebutjar les esmentades subvencions. Tanmateix, el nou President, Salvador Palmer Blasco, convocа una Assemblea General de músics, que després de les oportunes discussions, aprovа per majoria absoluta la realització de la rehabilitació de l’edifici. Les obres començaren en acabar l’estiu de 2000 amb la intenció d’inaugurar-lo a finals de l’any següent. Per a dur-les endavant, es contractа l’empresa “Mediterrаnia de Restauracions” de València per la seua experiència en aquest tipus de treballs.

unnamedLa restauració de la façana ha suposat la recuperació del color blau cel original de l’edifici i el manteniment de la seua estructura; mentre que a la coberta s’ha volgut fer palés la intervenció arquitectтnica actual amb la incorporació de materials, com el ferro i el cristall, propis dels nostres temps. Alhora, i d’acord amb la normativa actual, s’ha aprofitat la coberta com una planta més. Per altre costat, amb la nova reestructuració interior, s’instal·laran en la primera planta els despatxos, l’arxiu musical, una sala per a deixar els instruments i la sala d’assaigs. Però, per a aquesta darrera es plantejа també el seu condicionament, ja que l’escenari era massa reduпt per al número de músics amb qué compta la banda en l’actualitat i les mateixes arquitectes, Silvana Jordà i Marta Folch, realitzaren una “memòria valorada” presentada ja a la Conselleria de Cultura i Educació amb un pressupost de 15 milions per a remodelar la sala d’assaigs que contempla un aforament de 150 músics, unes poques butaques per a oients i el recinte totalment insonoritzat. En la segona planta, hi haurа quatre aules amb una capacitat de dotze alumnes i quatre més petites amb portes corredores i en la tercera –allò que es denomina “terrat”- quatre aules més. En un futur es pretén equipar totes les dependències amb el mobiliari i accessoris adequats (cortinatges, faristols, megafonia, vídeos, etc) amb un pressupost de 40 milions més. També es condicionarа el soterrani -que abans era la seu social de la filа Contrabandistes, als quals se’ls hagué d’indemnitzar amb unes 300.000 pessetes perquè el desallotjaren- per tal d’utilitzar-la com una espècie de bodegueta on els músics podran reunir-se. El somni de gaudir d’una seu social digna començà a fer-se realitat…

Seu Actual